Forestals arqueòlegs

Escolto amb estupor ( i no pas darrere una porta ) com es prostitueix la llei. NO pas la llei del més dèbil, la del que intenta sobreviure al dia a dia sense haver trencat un plat, insultat mentalment un buròcrata parapetat darrere del "he sortit a esmorzar", haver creuat en vermell pel semàfor en un carrer on passen cotxes cada 5 minuts ben comptats, o haver criticat el teletext de la 1 y de la 2 per partidista i españolista ( us estalvio els esbufecs i ulls en blanc del Sant quan insinuo que vull veure "Es....ones en el mundo" ). Parlo de la llei imposada a força de decrets i mà amb violència contra les taules de fusta importada o important per a obligar a tothom a obeir-la, sigui sensata o no. La llei ara ens obliga a fer d'arqueòlegs forçats. És a dir, la runa cal dipositar-la en els llocs on els ajuntaments obren, a voluntat del poble, un dia a la setmana. Tant hi fa que l'acord verbal de la runa amb èxode permanent sigui per aplanar un camí i donar entrada al tractor. La seva destinació ha de ser acordada en ple municipal, i si cal s'olorarà pedra per pedra per treure'n l'ADN del propietari i així sancionar-lo amb tots els ets i uts. Descolgarem 16 m3 de runa del tros ( a mà, com si no!! ) ara al Juliol, amb la calor i la solana i la justícia de Nostresinyó sobre el nostre cap, per a portar-la al seu poble d'origen, i allà ser ajusticiada pels caps (?) pensants (??) de l'ajuntament governant, i que el blasme i el penediment ens acompanyin aquí, al Purgatori, a la vida eterna i a la reencarnació, cas que hi creguéssom. I, nogensmenys, erigir en lloc encimbellat un bell monument al prohom de la bella vil·la que ha fet justícia sense ofendre els seus vilatans amb requisitòries no difícils sinó impossibles de rebatre amb fets provats i palesats per fotografies i/o testimonis oculars amb visió perfectament clara tant de dia com de nit.