ENYOR ESTÈS
 |
| del bloc d'en Carles Porta |
Voldria que l'enyor estès
s'estés quiet i perpendicular.
Voldria que el seu engonal plorés
per alguna cosa real.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Estic segur que el seu engonal deu ser un mar de llàgrimes i ben perpendicular! ;p
ResponEliminaQuina imatge més bona, ara mateix vaig a estendre tots els enyors a veure si s'eixuguen les llàgrimes!
ResponEliminaCantireta , vols que et canti una cançó?
ResponEliminaEn qualsevol cas, abans d'estendre cal mirar si venen pluges.
ResponEliminaNo voldríem fer una feina en va.
Bona imatge. M'encanta la teva interpretació, i el teu poema.
ResponEliminaSalutacions.
Ai, els enyors són molt "punyeteros".
ResponEliminaNo sempre es queden quiets...
A tots: enyor estès i palès, enganxat a la vida amb agulles senzilles. I plorar i gemegar des del fil de la lucidesa?
ResponElimina