Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Mona ho és molt, i ja veuràs quants pèls que deixa. No són tan dolents els gats com els pinten els de Disney!
ResponEliminaOh, una gateta molt mona!
ResponEliminaConfio sigui més bona que aquest parell de siamesos del video, sinó ho teniu clar!
Sí que és bonic sí.... atxum! ai, si no fos per l'al·lèrgia que em provoquen...
ResponEliminaCantiretttaaaaaaaa! que ja no m'hi vols a tocar i parar?
ResponEliminaI a mi que em sembla una gateta...
ResponEliminaAixí que no és tota negra! ai pobres flors, sí és que encara estan senceres...
ResponEliminaVa!!! desque m'he posat esotèric m'has agafat por ,ja ho veig.. Total lo que deia aquell pobre esquizo inglés avui ho sap qualsevol Budista de l'eixample!! tampoc n'hi ha per tant?!lo he que potser amb l'escola Waldrof potser no hauriem criat tanta carn de canó...??? i amb un concepte menys mercantilista de la medicina, no hauriem generat tantes malalties cróniques.... I Postser.. potser que lo mon que tenim ara, s'hauria pogut evitar... només de virar la direcció un pelet...
ResponEliminaMolt mona, la gateta! "La dama y el vagabundo" era de les meves pel.lis preferides, m'ha fet il.lusió!
ResponEliminaA tots: Miau! (purr... de satisfacció)
ResponElimina