MANIFASSÓS
Com tassa
on l'orgull s'hi abeura,
amb nanses i boca
que aboca el pensament,
el manifassós es vincla
davant la poca humilitat
visible que la vida li atorga.
I l'angle tancat
del compliment
es va acomplint,
vuitanta-sis,
vuitanta-set,
vuitanta-vuit graus...
Em faré fer una resssonància magnètica per descobrir qualsevol defecte del meu cor, per tal de corregir la manca d'humilitat que hi trobaran i de vegades me traiciona i em fa vinclar l'esquena.I farè meditacions i em privaré de plaers futils ,i m'esforçaré per tal de perfectir-me i ser digne i honrat. Així les cançons mai seran mentida.
ResponEliminaJo me trauré les ulleres i així caminaré sense torbar-me pels elogis insincers...
ResponEliminaTant de bo ens despulléssim tots de vanitats i orgull i amb ulls humils encaresim la vida
ResponEliminaMontserrat,
ResponEliminaFiníssim ens complau.
Me'l puc endur? El puc afegir al meu apunt?
JORDI, sempre, com sempre.
ResponElimina