FUSTA VELLA
la memòria hi hagués florit
i encara arbres gronxarien
la fusta vella dels anys.
2ª aportació als relats conjunts.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
bellíssim!
ResponEliminaJa ho diuen que qui sembra, recull. No podem mai deixar de treballar!
ResponEliminaEnhorabona per tanta delicadesa.
ResponEliminaUn banc que es veu de la memòria.
ResponElimina