Padrí...
Aquest homenàs, conegut a Tàrrega (Targa per als de Targa) només com a Madern, va ser el padrí del meu únic llibre, "Gàbies de vidre i pols". Es moria als 86 anys. Fill de Cervera, vivia a Targa i a Barcelona. Avui serà incinerat, i les cendres escampades per un indret estimat a Cervera. Els seus relats brevíssims i encertats em feien rondar pensaments pel cap mentre el llegia, i hi tornava, i esperava que un dia la musa a mi també em beneïria. Us deixo l'enllaç amb el seu bloc, i amb l'ànima encongida. El trobaré a faltar.
Descansi en pau el teu padrí literari, Cantireta.
ResponEliminaUna abraçada que espero que pugui confortar una miqueta el dolor.
Una abraçada!
ResponEliminaaquestes coses et deixen aixafat.
ResponEliminaUna abraçada, també!
No deixa de ser com un pare per tu, un pare literari. Ànims.
ResponEliminaNoia...aquest homenàs el duràs sempre al cor. Comprenc que l'ànima, avui, la tinguis ben encongida.
ResponEliminaUn petó de companyonia, cantireta!
El meu pare és el meu padrí literari, o sigui que em puc imaginar el que és.
ResponEliminaUna abraça molt forta per a tu i per a la seua família.
ResponEliminaUna abraçada molt forta per a tu i per a la seua família.
ResponEliminaRecoi s'ha mort uanaltre de la vella guardia , fa poc l'Anton Sala , i ara lo Madern i aviat ja no ens quedarà ningú que ens faci de padri i no sabrem cap on anar .Perquè en el fons som tots una colla de canalla estraviada que va'm estudiar per escriure i resulta que per escriure s'ha de viure i no estudiar...Ells ho sabien molt be,pro noltros no sabem res...
ResponEliminaRecordeu que aquí baix (vull dir al sud desconegut per vosaltres) encara hi quedem alguns jaios...
ResponEliminaDéu li dó rondalles celestials, al padrí.
Ànims Cantireta.
ResponEliminaUna abraçada molt dolça i molt sincera.
ResponEliminaAnims, bonica!
vaja, ho sento montse
ResponEliminarep el meu ànim , des de mataró
queda't amb el seu record més dolcet que quedi enganxat per sempre
abraçades
jo
Una abraçada, i el més important, és que la mort no ens pots prendre tot allò que hem viscut i compartit, malgrat l'absència!!!
ResponEliminaPetonsss Montse!!!!
A TOTS:
ResponEliminaMoltes gràcies. El meu padrí literari era un gran home, literàriament i com a persona. Abraçades per a tots.
Ho lamento molt, Montse. Segur que va ser una bona influència.
ResponEliminaUna abraçada.
En Xavier Garcia i Pujades de Vilanova i la geltrú , i que ara viu a L'Horta de sant Joan... va escriure un parell de patracols sobre els Homenots del Sud ... M'apunto a la idea de l'Olga, hem de parlar més amb ells, perque ells tenen la memòria i natros no sabem res... escribim a la babalà. I moltes vegades no sabem ni d'on venim ni on anem.
ResponElimina