Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
ballar al so de la cullera i si poden ser dues xocant al mateix plat de tiramisú pot arribar a ser un joc molt sensual.
ResponEliminaEm passa ben bé això amb el tiramisú, és un dels meus postres perfectes. Bon tango!
ResponEliminaDues onomatopeies: Muaaaaacs, muaaaaacs!
ResponEliminaqui es pot resistir a un bon tiramisú?
ResponEliminaAi, la carn és dèbil i la llengua llaminera...
ResponEliminaPiazzolla és tendre i violent alhora: igual t'estampa el pastís per la cara i et llepa la punta del nas. Té això, aquest home.
ResponEliminaJOAN, no em deixis fer, que em llenço!
ResponEliminaSÍLVIA, els tangos amb cullera donen molt de joc! ;9
ResponEliminaJORDI. :& (plas plas!)
ResponEliminaGLO, la cullera i la llengua fan un tàndem perfecte!
ResponEliminaPONS, ho he intentat, t'ho juro ;)
ResponEliminaOLGA, Piazzolla amb un tiramisú als dits pot fer sentir-te molt sensual...
ResponElimina