CÉZANNE
Teníem la porta barrada a la xafogor del migdia.
No el podíem veure pas.
Potser tampoc l'haguéssim sentit -
descansant, dormint, somniant plàcidament.
Però el seu pas era ben decidit -
caminen, les muntanyes?
No era un home, qui passava;
era un cavall fidel i gran
amb un pes a coll
turó amunt.
Poema "Cézanne" d'Alfred Kreymborg. Traducció de Montserrat Aloy i Roca
De vagades ,cantireta, parles de mi?
ResponEliminaes que de vegades .molt sovint , s'em fa dificil, sap, oi que ho saps?, aviu acabo de perdre un palpit del cor i ha estat per culpa del meu mag inconscient que fa i desfà sense preguntar-me res---
No el coneixía.
ResponEliminaM'agrada.
Petons.
Ben bé el que vindria a ser un cavall de batre faves
ResponEliminaMIQUEL, no perdis res, fes-me saber si ho fas que et vindré a buscar. Petons.
ResponEliminaXAVI, gràcies. Els teus poemes són molt interessants, sempre em fan pensar.
ResponEliminaPORQUET, em va agradar el poema, tot i ser senzill. :)
ResponEliminaCaram, nena, també fas traduccions?
ResponEliminaEl poeta no el coneixia. El poema m'ha agradat.
Gracies per compartir-lo!