BADOC(S)

del bloc d'en David Lázaro

Bada. Bada la boca, els ulls, la caspa damunt del paper, les cames sobre el desig escrit. Bada a les pel·lícules en què dir mentides és simple i efectiu. Hi ha badocs en tots els racons que ha estat impresa per efecte d'un cos efervescent. A la paret, a la superfície en què besar-se sense xarxa és risc i aplaudiment. Als prestatges més suaus i rodons, als balcons de les mans més xerraires, on els monòlegs es creuen rotonda i monument... Bada, i cau, i s'emmiralla en el mirall del que potser és mentida. Però meravella. I torna a badar, fins que una llàgrima li cau i li recorda que aquest ull sense lleganya governa la seva nau. Potser caldria trobar un monocle on fixar la vista... O una veu menys fonda, que no trasbalsés els pòsits del vers encara no escrit.