CAL·LIGRAFIA REBEL
 |
| Aldovega, disseny d'interiorisme |
No eren pigues, eren punts volats els que flotaven en l'aigua, talment com CAL·LIGRAFIA del cos que DESOBEÏA les dièresis... i, saps?, el teu nom no n'ha dut mai. Per això encara hi suro, per amarar-me de tu.
PD. Istambul m'ha robat el cor...
Compte en sortir, que no se't quedi algun punt enganxat en alguna part del cos!
ResponEliminaÉs una piga mòbil ;)
EliminaM'agrada la imatge de punts volats flotant a l'aigua, i també de punts suspensius...
ResponEliminaEra una imatge que em tenia fascinada, fins que la vaig fer lletra. Gràcies...!
EliminaM'agraden les cal·ligrafies rebels com la teva...
ResponEliminaI a mi, les mans rebels, que escriuen lletres que perduren...
EliminaCada vegada costa més fer creure la cal·ligrafia........té ganes de revelar-se amb tants d'atacs
ResponEliminaÉs que, com jo, fa el que vol amb la lletra imposada, que rellisca...
EliminaLes dièresis com a imatge en contrast amb la resta, el cos. Molt bo!
ResponEliminaLa part mutable, amb la que perdura. Naltres som els insistim, preciosa ;)
EliminaQue de vegadetes se´ns rebel.la!
ResponEliminaMolt bo!!
Bessets.
Si es rebel·la i torna, quina festa, aquest retrobament ;)
EliminaUn petonàs!
Ei, Cantireta!
ResponEliminaJa ens explicaràs les teves experiències per Istanbul.
Bon relat!
Castanyes torrades amb pell, com bols fràgils en què consumir l'escalfor, als carrers d'Istambul...
EliminaM'ha agradat molt. Gràcies!
ResponEliminaOh, que bonic!
I vós també!! ;)
EliminaA mi m'agraden els punts suspensius, per allò que tenen de misteriós!
ResponEliminaUi Cantireta, i on guardaràs les emocions ara???
Petonets.
Als parèntesis, com en els moments d'agafar alè entre petó i petó.
EliminaDoncs això ;))
Intens! vigila amb el robatori de cors no agafessis pas una turca..o un turc :-)
ResponEliminaTan intens que podria repetir avui mateix... Massa tard, ja n'he donat una part en penyora... :0)
EliminaLes dièresis, sovint les oblidades, que surin i desobeeixin, em resulta fascinant!!!
ResponEliminaTrenquem esquemes i permetent-nos sentir, a la nostra manera!!!
Muacksssssssssss!!!! (¨¨¨¨¨ )són dièresis que et miren, hahahaha!!!!
Si són les teves dièresi, que es dissolguin en els meus ulls i se facin lletra, i en la carta remirar-nos sense temps ni mesura...
EliminaUna abraçada!
escribia amb plumilla de punta xata i tenia 8 anys feia una cal·ligrafia perfecta ,me la copiava dels llibres de contabilitat del meu pare que també havia anat a Can Colapi com jo anava i despres van venir els bolígrafs i va començar una guerra entre les plomes i els tinters de tinta amb pols i aigua i els bolígrafs i va ser una guerra molt violenta perquè es veia que s'hi jugava el destí del mon o de la patria o de la nostra ànima en allò d'escriure amb bolígraf . Va guanyar el bolígraf ...
ResponEliminaLa plumilla fa ferides petites a la pell blanca i suau del pergamí, que amb tinta negra imiten el tatuatge del vers i el verb, en el teu cas...
EliminaSi el cos viu el que la lletra li indica, pot ser revelador. I si s'hi rebel·la, trobarà altres horitzontals on escriure el seu camí de vida.
EliminaI t'envio petons amb aroma de canyella.
La sensualitat sura per aquest xicotet ¿vers? ¿poema? ¿prosa poètica? el cert és que ens has dut una mica d'Istambul, de l'antiga Constantinoble, de l'antic Imperi d'Orient Romà. ací a la nostra península. M'ha agradat. De veres.
ResponEliminaVicent
Veus aquest somriure? Fa olor de canyella, i és per a tu.
EliminaTalment com un bany turc, que penetra per tots els porus de la pell. ;)
ResponEliminaQue em tractin bé, si m'han de banyar, que sovint tinc mania d'escapolir-me per la tangent... ;)
EliminaM'ha encantat aquest...
ResponElimina