PREPARACIÓ
Feu camí, amb passa segura i nua, sobre la pedra i l'arena del temps que us ha
tocat viure. Mireu-vos al mirall: humans, volàtils, imperfectes. No
deixeu de ser joies per als qui us estimen. No us captingueu més, els
dies passen i marceixen les paraules no dites... A la finestra veureu els ulls dels que desitgen caminar i no poden, i les cames dels que voldrien volar, i somien. Les hores més fosques no duren tota la nit...
deliciosament cantiretà... oi quin adjectiu?
ResponEliminaPoso molt de ZEL en tot el que faig ;)
EliminaGràcies.
Ho oblido massa sovint que tots som joies...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest potst!
I les duem posades, perquè quan en parlem llueixen soles.
EliminaGrrraassiaas!! ;))
cantiretament deliciós!!!! :)
ResponEliminaCarmènicament somric en agraïment ;))
EliminaQue no ens haguem de penedir de les paraules que no vam dir per capteniment i podien haver estat bàlsam per algú...
ResponEliminaI per manca de temps callem, i se'ns podreixen dins...
EliminaEm quede amb la darrera frase. Les hores més fosques no duren tota la nit.
ResponEliminaEls dies, fins i tot a l'hivern, tenen hores de SOL...
EliminaLa darrera frase ...tot una esperança de ben agrair !!
ResponEliminaBON NADAL !!!
Gràcies. Cal posar llum.
EliminaBones festes, Artur.
"Les hores més fosques no duren tota la nit..." Això és per imprimir cada lletra en un llençol i penjar-ho en mig de totes les ciutats i pobles, per omplir-les d'esperança... Genial, Montse.
ResponEliminaQue passis unes molt bones festes i tinguis un any molt ple de bons moments.
Petons.
Igualment. Feliç de que el text t'inspiri.
EliminaProcurarem trobar el verb adient... Petons!
Preciós poema, o jo diria de prosa poètica, no ho sé, però el cert és que és preciós, i jo ja hi vaig prendre nota, les paraules no dites ens podreixen i amb el temps veiem que viure és parlar, és ofendre, és jutjar, és estimar, és destruir, és donar vida, és tot, i tot és llenguatge, els que passen sense poder volar són molts, i cada vegada sembla que més, però potser açò només és un miratge i hi ha moltes persones que s'hi troben, i de ben segur la nit no és eterna, vindrà el dia i amb ell la llum i el reconeixement dels qui ens estimen i dels qui ens odien, de tothom, l'autoreconeixement.
ResponEliminaVicent
:* per ser qui ets.
EliminaPreciós el poema i preciosa tu!! Bon Nadal i bona entrada al nou any, "amb passa segura i nua" ;)
ResponEliminaPassa segura i nua, per saber on trepitgem. Que el camí, sempre el fem sols.
EliminaUn petó estevenc ;)
Ai, Cantireta, sempre que t'ho proposes em fas emocionar...
ResponEliminaBON NADAL!
i molts petons.
El cor és un òrgan exhibicionista: es mostra a qui vol mirar.
EliminaMolts petons, sempre.
Salut i flama.
ResponEliminaLa nit també és dolça sabent-nos acompanyats.
Feliços dies , amable any.
Les teves espurnes sempre em fan saltar. És bo, perquè l'immobilisme no duu a la creativitat.
EliminaSenquiu, maco!!