DELICIOSAMENT TURCA
Vet aquí una semblança poètico-gastronòmico-cultural de la meva breu però intensa estada a Istambul. La part sensual NO va tenir temps de ser-hi, ho sento ;)
Amb l'ànima predisposada a l'aventura, he sabut conjugar els substantius LLENTIES i BULGUR. He menjat fantàsticament bé, amb llengua picant i alegria als ulls. He parlat en català, castellà, anglès i francès (oui, je peut m'exprimer un petit peu en français ...) mentre de fons sonava el turc com a excusa ( a cops, massa protocolaris, he de dir, i massa encorbatats, per marcar diferència entre els mestres i els deixebles de l'escola ) He anat des de Findikzade al pont de Gàlata dos cops, en tramvia i a peu. He begut cervesa mentre al meu cos s'encenien guspires de bellesa eterna amb la silueta d'Hagia Sophia il·luminada per l'electricitat i per la Lluna. He passejat per places plenes de gent que venia de tot a tothom, en una llengua dolça i antiga. He escampat àtoms meus per les arcades centenàries del Grand Basar, envoltada per ulls masculins que es penjaven dels pits i dels malucs, i amb llengua salaç imaginaven ofertar-me catifes de llana sota làmpades de vidre plomat amb colors irisdiscents mentre ens prenem te i em toquen la pell unes pashmines esplèndides de caixmir sobre la pell quasi despullada...
He treballat la farina fins aconseguir el tacte de la pell del bebè. He envejat les mans del cuiner si les enfonsava en xocolata i nous i sucre, i en feia pecat de gula. He creat nius de carn tova i especiada que s'ha tornat petó de sèmola i molècula de saliva especiada...
He dormit en un quatre estrelles que era com de tres, i a la dutxa no hi havia telèfon per a poder-se ruixar amb sensatesa aquells llocs que... ( m'estic posant sensual, ho deixo córrer...) He enviat whatsapp perquè els que m'estimen sabessin que continuo viva i somrient. He escrit correus a qui patia perquè me segrestessin, els harems encara hauran de pagar per a tenir-m'hi dins. M'he emocionat amb uns ulls preciosos d'un nom amb significat intens, i unes mans amb penyora. He giravoltat amb els derviches, els ulls penjats de la gravetat immòbil, el pensament lliure i la mort que ens turmenta. El cafè turc m'ha fet la pell morena i la gola ensucrada. El te m'ha donat motius per parlar sense cansar-me del perquè som el que som, i fem el que fem, de bon matí amb l'esmorzar, i abans de cloure els ulls pensant en la propera crida del muecí...
I he deixat una part de mi a Istanbul, mentre queia el sol al Bósfor, i les mesquites es preparaven per a ser immortals en els meus ulls, i jo, mortal, ja les enyorava.
PD. Aquest disc és genial. Se diu "Far East Suite", i és del grandiós Duke Ellington.
A cavall entre Occident i Orient, la cama despullada, el cap roman cobert de pensaments... |
Amb l'ànima predisposada a l'aventura, he sabut conjugar els substantius LLENTIES i BULGUR. He menjat fantàsticament bé, amb llengua picant i alegria als ulls. He parlat en català, castellà, anglès i francès (oui, je peut m'exprimer un petit peu en français ...) mentre de fons sonava el turc com a excusa ( a cops, massa protocolaris, he de dir, i massa encorbatats, per marcar diferència entre els mestres i els deixebles de l'escola ) He anat des de Findikzade al pont de Gàlata dos cops, en tramvia i a peu. He begut cervesa mentre al meu cos s'encenien guspires de bellesa eterna amb la silueta d'Hagia Sophia il·luminada per l'electricitat i per la Lluna. He passejat per places plenes de gent que venia de tot a tothom, en una llengua dolça i antiga. He escampat àtoms meus per les arcades centenàries del Grand Basar, envoltada per ulls masculins que es penjaven dels pits i dels malucs, i amb llengua salaç imaginaven ofertar-me catifes de llana sota làmpades de vidre plomat amb colors irisdiscents mentre ens prenem te i em toquen la pell unes pashmines esplèndides de caixmir sobre la pell quasi despullada...
He menjat simit com aquell que beu petons de la boca de l'estimat.... |
He treballat la farina fins aconseguir el tacte de la pell del bebè. He envejat les mans del cuiner si les enfonsava en xocolata i nous i sucre, i en feia pecat de gula. He creat nius de carn tova i especiada que s'ha tornat petó de sèmola i molècula de saliva especiada...
He dormit en un quatre estrelles que era com de tres, i a la dutxa no hi havia telèfon per a poder-se ruixar amb sensatesa aquells llocs que... ( m'estic posant sensual, ho deixo córrer...) He enviat whatsapp perquè els que m'estimen sabessin que continuo viva i somrient. He escrit correus a qui patia perquè me segrestessin, els harems encara hauran de pagar per a tenir-m'hi dins. M'he emocionat amb uns ulls preciosos d'un nom amb significat intens, i unes mans amb penyora. He giravoltat amb els derviches, els ulls penjats de la gravetat immòbil, el pensament lliure i la mort que ens turmenta. El cafè turc m'ha fet la pell morena i la gola ensucrada. El te m'ha donat motius per parlar sense cansar-me del perquè som el que som, i fem el que fem, de bon matí amb l'esmorzar, i abans de cloure els ulls pensant en la propera crida del muecí...
I he deixat una part de mi a Istanbul, mentre queia el sol al Bósfor, i les mesquites es preparaven per a ser immortals en els meus ulls, i jo, mortal, ja les enyorava.
PD. Aquest disc és genial. Se diu "Far East Suite", i és del grandiós Duke Ellington.
No és un país que tingui moltes ganes de visitar, però la teva descripció és poèticament deliciosa!
ResponEliminaNyam! (la descripció, clar...) ;)
EliminaOlé TU!!!!!!!
ResponEliminaUn simit amb un te ben dolç, Miquel?
EliminaPetons!
M'encantaria anar a Istambul!!! Que guayyyy!!!! ;-)))
ResponEliminaVéns? ;D
Eliminadoncs si et falta la part sensual hi hauràs de tornar un altre cop ;)
ResponEliminaLa propera, al hammam directe! ;D
Elimina:) Genial descripció, em trec una dotzena de barrets seguits...
ResponEliminaQuin armari més ben proveït, Carme! ;DD
EliminaGràcies, estimada.
Uaaaaaau, quin viatge més poètic!!
ResponEliminaVa ser especial per moltes coses. La companyia també era (i és) excel·lent.
EliminaVaig escoltant la música d'Ellington i passetge pels carrers d'Istambul amb tu, de la Turquia que ens du a l'antic imperi romà d'Orient.
ResponEliminaEls menjars i els hotels, quines coses més sensuals, com no estar amb la nostra estimada/t en eixos llocs i no fruir-ne?
M'ha encantat la teua experiència que he viscut jo una mica amb la música de fons.
Una abraçada ben forta
Vicent
I una altra de meva, Vicent. Celebro que hagis estat feliç amb aquesta companyia ;)
EliminaMare meva, Cantireta!!! Avui sí que ets tu, la dona que em va encisar amb l'escrit dels 40 anys, aquella dona que amb les paraules t'embolica i no deixa anar. No has tocat la part sensual, a tall personal, però tot el que has escrit ruixa fragàncies de sensualitat.
ResponEliminaMERAVELLÓS!!!
Petonsssssssss!!!!
Ja em coneixes... la meva pell fruita en tot verb que l'encisa.
EliminaAixò que has escrit i viscut és una forta passió turca. Hi hauràs de tornar. Dona, si anaves amb la pell quasi despullada, com dius, no fa estrany que els homes se't pengessin... ¡temptadora!
ResponEliminaAra a escriure un llibre ben eròtic, que es veu que tenen èxit.
Ja m'han convidat. Però el Sant no se'n fia ;)
EliminaOstres Cantireta, quina passada de viatge...Veig que l'altre "pasión turca" de moment, l'has deixada de banda...Però pots fer cas de l'Olga i encara que no ho hagis viscut, t'ho pots imaginar...Sobretot perquè deus haver vist una munió d'ulls negres com la nit, i si a més se't penjaven!!!
ResponEliminaPetonets.
Ostras... no t'ho pots ni imaginar ;)
EliminaPetonets.
La teva descripció de les delícies turques fa que encara siguin més llamineres!
ResponEliminaEn volem méeeeeeees!
Sis plau.
Els dolços turcs són iguals de perillosos que els ulls que se'ls miren... aiaiai... ;D
EliminaQue bé que t'ho has passat, punyetera! Magnífic post i bon acompanyament musical. (Per cert, això de l'acompanyament musical t'ho he copiat al meu blog.
ResponEliminaN'he començat a fer una llista per escoltar, a l'esquerra de la pàgina.
També he fet la llista dels poetes que apareixen al blog, enllaçats. Clicant-los es va a un post seu. Ets la primera de la llista.
No facis cas de que no hagi fet més comentaris. He passat, i encara, uns dies no massa bé.
Petó i abraçada.
Celebro que tornis per aquí, et trobava a faltar.
EliminaQuin honor... estaré a l'alçada? ;)
Una abraçada enorme!
Montse, mira't sisplau, al meu blog, uns poemes de l'Elisabet Juncà (Banyoles) i diga'm què et semblen.
ResponEliminaPetons.
Fet. sublims.
EliminaNo he anat mai a Istanbul però després de llegir aquest post, no crec que l'Istanbul real m'agradi mai tant com la descripció que n'has fet a través dels teus sentits.
ResponEliminaM'omple d'orgull que una persona com tu, que escriu tan bé, digui que viatjar mitjançant els meus sentits hagi estat tan profitós ;)
EliminaSalut!