LA MARCA DE L'AIGUA
S'examina: uns punts volats, un canvi de vista, un paisatge esbiaixat. Refà les comes, arrodoneix les notes. Bemoll, becaire? Mig to menys a la veu, i la síncopa, i l'accent, que explora les palatals i les guturals, per perdre's entre el mite i la llegenda, entre el bes i el vers que s'hi vessa. Lingüística aplicada, literària i fervent. Marca de l'aigua al paper quan l'hi escriu.
jollons, noia... quin nivellàs... preciós
ResponEliminaDe genolls li dono les gràcies... Preciosa!! :0)
EliminaEncara que digitalment no poguem veure la marca si que els adivinam com a teus per la pulcritut intel.lèctual i empatica . ( marca registrada : Docta Cantireta ).
ResponEliminaI el carinyo que reparteixes punyetera. ;)
Petons a gavadals... ;)
EliminaI jo que m'he quedat en silenci sostingut...
ResponEliminaOHM... Ais, no,que això és electricitat... ;)
EliminaPetonets, maco!
Variacions musicals, amb paraules que insinuen entre besos i versos...
ResponEliminaPetonets.
Hi ha petons que són música per al cor. Els llavis en són la partitura.
EliminaBesades!
Una preciosa partitura, un ritme mesurat, una cançò...
ResponEliminaPetons!
Escolto jazz, la immensa Ella ;)
EliminaPetons!!
OOOOhhhhh!:o
ResponElimina:0) Oh, què gentil ets!!
EliminaJo resumiria aquest escrit i la teua poesia amb una sola frase:
ResponEliminaAmor a les paraules.
I és el que mou a tot poeta de veres, un amor a allò simbòlic i que amb l'imaginari i l'amor esdevé poesia, veritable poesia, ja siga rimada, en vers o com aquest escrit en prosa.
M'ha agradat Cantireta.
Vicent
Mercès, Vicent!
Elimina