Ves al contingut principal

PLANTA'M A CORRÓ

fulles d'aquest bosc excels
 
Dermis.
Semblo tosca,
aparent i verda.
Socs salvatges
(i en som)
es drecen
al meu davant.
Pugen sentors de mi
en cada pas de caçador.
NO tinc res per oferir-te,
excepte aquest silenci
de faig. De desfer el que faig.

Planta'm a Corró.
No te'n penediràs. 




Comentaris

  1. Molt bona! De fet ja hi ha una part de tu plantada a corró ;) Hi vas deixar uns versos plens d'amor. Ets única, com la teva poesia.

    PS: Al final amb les presses em vaig oblidar del teu llibre... Me'l guardaràs per quan ens tornem a trobar? Petons

    ResponElimina
  2. Ets una artistassa! ;o)
    A veure si a la propera puc venir
    petó

    ResponElimina
  3. Un gran èxit, una nit fantàstica, ho celebro i us felicito!

    Aferrada

    ResponElimina
  4. Plantada Corró no cal que desfacis res.
    Vas aconseguir que tots sortissim amb la sensació de que escriure fa servir la bellesa per crear-ne una de nova, diferent.
    Hi han arbres que creixen. N hi han que es queden petits.
    Tots tenen el seu lloc en el bosc.

    ResponElimina
  5. SÍLVIA: ja hi pots comptar. Tu també ets irrepetible. Petons.

    ResponElimina
  6. FRA MIQUEL: oi tant, que passaré llista en veu alta. Gràcies, maco!

    ResponElimina
  7. Com un majestuós faig, vols ser plantada a Corró...La veritat és que ni hi desentonaves gens, la teva poesia i sensibilitat, estava ben integrada al paisatge i volava en la calma de la nit.
    Espero que tornem a coincidir...
    Petons de tardor.

    ResponElimina
  8. ENRIC: Els llibres de la meva biblioteca tenen diferents mides. Però són necessaris per a mi, per a créixer i ensenyar llengua i literatura. Formen part del bosc de lletres de la meva vida.

    ResponElimina
  9. Així doncs, va ser tot un èxit, oi? enhorabona!

    ResponElimina
  10. Cantireta!
    Ja t'ho vaig dir, fas una poesia excepcional i la llegeixes amb molt de sentiment. Em va agradar molt compartir amb tu i amb tots els amics aquesta màgica nit a Corró.

    ResponElimina
  11. ENRIC: i les fustes dels arbres, ben treballades, fan mobles exquisits. O arracades.
    Ptns.

    ResponElimina
  12. I et vas plantar a Corró i ens vas embadalir, cantireta!

    ResponElimina
  13. quan veig una foto del moncat plantada aquí, sempre penso que no està sola, les lletres i els afectes l'acoronen.

    ResponElimina
  14. Muy guapo y frondoso ese camino y bosque.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX