Ves al contingut principal

De matinada

Llegeixo a la Cantireta. És un exercici de memòria retrospectiva, de persones que ara fa un any eren molt importants en la meva vida, de moments en què em sentia molt viva i escoltada. Res no dura tota la vida, és veritat. Potser hauria de cansar-me físicament per descansar d'ella, d'oblidar el que ha passat avui per encarar el demà ( o l'avui ja encetat, oi? ) M'enyoro del passat, com si retomar-lo fos possible sense la pèrdua futura que comportaria. De vegades creiem que la vida passada fou millor. I que la vida dels altres és millor que la nostra. I que som el que els altres creuen veure en nosaltres. En nosaltres hi són els altres : el id, el superego, l'ego. I llegeixo les entrades de blocs aliens que em fan pensar sobre la magnitud d'escriure a internet a les 2:24 a.m. Penso en la Cantireta, en la seva ànima fràgil, en la seva porositat, en les nanses per dur-la a coll, en el seu disseny senzill i funcional. Penso en quant de temps de vida útil li queda a la blocosfera, i si els que ara enyora ho saben. I perquè li hauria d'importar, si el que es fa aquí és construir platges amb l'esmicolada constant de les pedres amb les mans...I me'n vaig a dormir.

Comentaris

  1. Potser no acabo d'entendre el que has volgut dir, però espero que a la catosfera li quedi molta vida útil, per a tu i pels altres. I si enyores un temps passat, no vol dir que aquest no pugui tornar, i amb escreix.

    ResponElimina
  2. Jo, com més hi penso, més fràgils veig totes les relacions que es formen a la blogosfera. Té una data de caducitat, segur, però jo no sé si ella em superarà a mi o jo la superaré a ella.

    Que tinguis un molt bon dia!

    ResponElimina
  3. a vegades va bé fer una mirada endarrere per anar endavant. ;-)

    ResponElimina
  4. El passat sempre és millor perquè, quan hi retornem, l'anem perfeccionant: la memòria és molt puta i selectiva. Oju: on potser et senties molt feliç només hi erets feliç a mitges... És una opinió d'un altre nostàlgic contrastat :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX