Ves al contingut principal

Xocolata amarga



Llegeixo amb estupor les notícies del diari : una mama ( bé, potser caldria dir una dona sense límits socials ) agredeix una professora davant de la classe de nens de 5 anys, entre ells el seu propi fill. Uns nens ( éssers vius semblants a l'Homo Sàpiens però sense aquesta última paraula ) agredeixen un nen discapacitat amb l'excusa que ell els ha robat un telèfon mòbil. Un home es passa molts anys a la presó ( sí, als Estats Units, on si no? ) perquè defensava la causa dels negres, fins que en surt i es mor i ningú ( o quasi ) se'n recorda. La sinyora RiGuai diu que ens cal més formació, als docents, ja que amb passar-se 4 anys a la universitat ( havent endeutat els pares o a un mateix amb la pujada de les matrícules d'un 7%, NOMÉS a Catalunya ) no n'hi ha prou, ni amb haver de patir els nomenaments virtuals, ni amb l'escassetat de materials a les escoles, ni amb la bogeria Maragalliana de l'invento 1x1, ni amb la formació per aconseguir el sexenni ( 90 hores obligatòries de cursill a l'istiu, clar, o a fora d'hores, o amb el total assecament del llagrimal per estar connectats a la xarxa ), ni amb el codony d'Opos ( molt semblant a l'Opus Dei ) en què les programacions et surten per les orelles i ets més papista que el papa de la teva matèria ( gris ?)... Uns vàndals posen sabó al vi d'un celler del Priorat, i en fan malbé una quarta part de la producció. La Seguretat Social m'envia 3 papers amb certificat i acús de rebut per dir-me que m'han pres 0,01€.
Llegeixo "La Contra" de La Vanguardia. Els mediocres dominaran la Terra. A mi em van intentar dominar fa temps, al Paradís dels Pollastres Bullits. Em van fer creure que era un holograma de mi mateixa, amb la bateria baixa. Diria que no és així, i m'ho repeteixo cada setembre, fins al juny de cada curs escolar.
Menjo xocolata desfeta per berenar, i penso quin pòsit més amarg té. Peregrino al sentit comú, cada dia.

Comentaris

  1. què bo aquest escrit montse, dius tantes veritats juntes i de forma tan divertida que t'ha quedat genial...

    gràcies pel teu comentari tan amable al meu blog ets un solet
    una abraçada ben gran

    joan

    ResponElimina
  2. Davant d'aquest allau de despropòsits jo penso que... sort en tenim de la xocolata (i com més negra i amarga millor!)

    ResponElimina
  3. a la majoria de mestres us haurien de fer un monument. No et deixis dominar pels mediocres, cerca dins teu el nucli dur, aquell que fa que triomfem davant de tota adversitat i amb un somriure engegue'ls com fan el meu poble:Que us donin pel cul amb una canya esquerdada fins que us agradi!; encara que només sigui mentalment.

    ResponElimina
  4. Si és que la humanitat, o el món en general, hauria de tenir un botó de 'reset', per poder-lo prémer quan les coses estiguin com ara, embolicades i sense sentit. Tornem a començar i a veure si la següent vegada ho fem millor, rotllo Matrix. Però em sembla que no, eh? Que som tan cafres que faríem els mateixos errors una vegada rere una altra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX