Ves al contingut principal

DE LLETRA

ACRÒBATA

Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.
I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia:
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
dins d'una cesura m'amago.

Montserrat Aloy i Roca

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols".

Comentaris

  1. Va com va. A vegades saltes sense xarxa, d'altres t'amagues dins d'una cesura. L'important és voler ser, saber, més que no pas tenir.

    ResponElimina
  2. M'agrada com expresses la manera d'entendre l'escriptura, amb risc, ambició, no sense unes gotes de por.

    Cantireta's way!

    ResponElimina
  3. La frase de la imatge és.... culpidora! M'encanta com escrius!
    Salut i valentia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX