ESPÈCIES DESPROTEGIDES
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
I no hi ha manera de posar remei a això sense haver de recórrer a la clonació?
ResponEliminaS'ha perdut el respecte? S'ha perdut l'educació definitivament? Hem mort com a espècie suposadament evolucionada?
Quina vergonya...
Ànims Cantireta.
Et recomano un post que vaig llegir ahir a casa la Laura T. Marcel (Mar i Cel) que parla d'això, de la indefensió dels mestres. Encara que em temo que no necessites que ningú t'ho expliqui...
ResponEliminaDoncs mira que amb l'intel·ligent i sensible que ets, no sé quin insult et poden fer. El món al revés.
ResponEliminaLa soga. Una corbata.
ResponEliminaVes a classe amb un garrot. Ànims!
ResponEliminaEn aquests casos només ens queda la resiliència i l'esperança de que, amb el temps, l'Univers posi les coses al seu lloc.
ResponEliminaForça, valenta!
A pels pares, tu: que aquests en són els culpables! I ànims!
ResponEliminaCrec que els mestres el primer dia de classe haurieu de fer com la Michele Pfeifer a "Mentes peligrosas": escriure a la pissarra que sou ex-marines i repartir un calbot, al més gallet de tots. I la resta de curs com una seda. A més ara sóu agents de l'autoritat ;-)
ResponEliminaPensa sempre que aquell que t'ha insultat no t'arribarà mai a la sola de la sabata i que la vida ja el posarà a lloc.