Dilluns, abans de.
Targeta de dèbit que hauria de ser un benefici celestial. Exàmens que es corregirien sols si els bolígrafs vermells no estessin en vaga. Balança que no pesa per estar cansada d'àtoms celestials. Diners que fugen en despeses quotidianes i necessàries. Enyor immadur de felicitat ja passada. Humor inquiet, al 50% en cada cama. Edat que viu al segle XX, quan encara no tenia rellotge de vida a l'hora. Necessitat d'abraçar les amigues, tan properes i tan llunyanes. Amor mai fingit, fills que es fan grans, somnis amb homes de mentida. Paraules que són síl·labes i fonemes, pensament que ronda l'acció fins a aixecar-li la faldilla. Digues SÍ.
Jo també tinc necessitat d'abraçar les amigues i els amics!
ResponEliminaLa targeta de dèbit no sé si és un benefici celestial, però que ja la tinc tremolant i només estem a dia 10 de mes, això també t'ho diré. I sense fer massa res de l'altre món...
ResponElimina