Bars de pau (aclarits)

Com que telepàticament veig que esteu preocupats pel nombre de gent que m'acompanya quan faig l'esmorzar, i en quines condicions lumíniques jo destrio les síl·labes de La Vanguàrdia, i si sempre hi ha lluna nova, o senzillament ens proveïm de llums d'oli per saber els topants del celler suara esmentat, us diré, amatents lectors de la Cantireta, que jo tinc el sa costum de llegir amb llum de dia, en llocs ben ventilats i rere una taula, per suportar tots els prohoms del periodisme català quatribarrat en les meves digressions amb pa del dia i xoriç i tallat sense sucre. Els 40 amics o familiars ( ben avinguts, espero ) que diuen es poden reunir a les catacumbes verdunines de La Muralla també ho poden fer amb l'excusa d'un recital poètic, peresempre. Hi podeu portar un amic digei, o algú que sàpigui canviar de cançó amb certa traça i sense prendre mal ni ell ni l'aparato.Per tant, no us desvetlleu més ni demaneu hora a l'oculista, oftalmòleg o bruixot de capçalera, que em trobo bé i tinc intenció de no donar treva ni a la llengua ni al cervell.

PD. Si veniu de dia, sóc a la barra, com un ocell migratori descansant del viatge, o asseguda a una taula, entrant per la porta a mà dreta, sota la televisió. Ah, i porto ulleres de color roho-passión!