Passa al contingut principal
Etiquetes

IMPUNTUALITAT SUÏSSA


I llavors el rellotger em va dir: "Miri, li seré franc. Arreglar el rellotge val diners. Però treure aquest home del bigoti dels engranatges no té preu."  I mentre un aguantava la lupa, el del bigoti somreia com si l'estessin enfocant des de Hollywood mateix.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. TORO SALVAJE16 d’octubre del 2011, a les 7:03

    Temps Moderns està més vigent que mai.

    Que el tregui de l'engranatge i que el deixi anar.
    Chaplin forever.

    M'agrada el teu blog.

    Petons.

    ResponElimina
  2. fanal blau16 d’octubre del 2011, a les 10:19

    Fantàstica aportació pels relats conjunts! I sí, cantireta, ets la primera i la number one!
    Bon diumenge de vi i verema!

    ResponElimina
  3. Sergi16 d’octubre del 2011, a les 11:54

    Hehehe, molt bo! És clar, treure aquest paio dels engranatges segur que puja el preu de la reparació, que després segur que se l'ha d'alimentar i tot.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca16 d’octubre del 2011, a les 17:59

    Que paguin.

    ResponElimina
  5. jpmerch16 d’octubre del 2011, a les 19:09

    No s'hi val publicar per la nit per ser la primera, eh!?.

    Molt divertit!

    ResponElimina
  6. gripaublau16 d’octubre del 2011, a les 20:46

    Molt divertit! Ja m'imagino ara obrint el meu rellotge i trobant-me'l ple d'homenets amb bigoti a dins...

    ResponElimina
  7. Maijo Ginovart 16 d’octubre del 2011, a les 21:42

    És enginyós i descriptiu. Un relat de primera.

    ResponElimina
  8. Assumpta16 d’octubre del 2011, a les 22:53

    Hahahahaha molt bo!!! :-))

    Els relats breus així, enginyosos, m'agraden molt!!

    ResponElimina
  9. Espérame en Siberia17 d’octubre del 2011, a les 5:12

    Hoy el traductor no quiso funcionar. Pero te dejo un fuerte abrazo, bellísima :D

    ResponElimina
  10. Alyebard17 d’octubre del 2011, a les 12:00

    Ara entenc perquè sempre anava malament el rellotge! amb aquest dels bigotis dins...

    ResponElimina
  11. Garbí2417 d’octubre del 2011, a les 12:49

    Ei però potser val la pena treure'l que aquest paio també val els seu preu....
    Molt ben pensat!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Helena Bonals17 d’octubre del 2011, a les 15:02

    Divertit com la mateixa pel·lícula!

    ResponElimina
  13. home fosc17 d’octubre del 2011, a les 18:13

    Una visió molt bona, felicitats!

    ResponElimina
  14. kweilan17 d’octubre del 2011, a les 19:00

    Molt bo. Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  15. El porquet17 d’octubre del 2011, a les 23:24

    O és un hòbbit, o un "diminuto" (recordes la sèrie de dibuixos animats?), o un descendent bigotut de David el Gnomo!

    Molt bo Cantireta!

    ResponElimina
  16. McAbeu18 d’octubre del 2011, a les 12:04

    És que hi ha coses que els diners no poden arreglar. :-D
    Bon relat i molt enginyós!

    ResponElimina
  17. Elfreelang18 d’octubre del 2011, a les 22:10

    Et puc assegurar cantireta que ara mateix acabo d'escriure el meu relat i ara veig el teu i em coincidit en la idea! m'ha fet gràcia! molt bon relat felicitats!

    ResponElimina
  18. ninona19 d’octubre del 2011, a les 8:41

    Hi ha tantes coses que no tenen preu...

    Molt bo.

    ResponElimina
  19. Rafel19 d’octubre del 2011, a les 19:39

    Ara s'entén aquella marxa sincopada que portaven els rellotges suïssos des que en Chaplin va fer cap per allà.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars