"Deu voler dir alguna cosa. Les marques en vermell, les paraules destacades, els interrogants, aquests números esparcits aleatòriament pel text, sense marges, algunes majúscules, les síl·labes separades en paraules importants... " I tal com havia arribat , van posar la redacció suspesa i escrita en verd en una botella i l'enviaren a alta mar, convençuts que, allà on arribés, salvaria el món. Probablement, un món per explorar.
Recorda vostè el CQC de l'època d'EL GRAN WYOMING? El Curs d'Ètica Periodística era tot un referent.
ResponEliminaI aquells que van rebre la botella es van pensar que era un regal dels Déus... (com aquella peli) i li van trobar mil i un usos! :P
ResponEliminaSalutacions!
"I hope that someone gets my message in a bottle"... Aquest text teu sí que és un bon missatge en una ampolla!
ResponEliminaNo es per tant.
ResponEliminaNo es una publicació seriosa.
Es tracta de un tebeo.
Petons.
Ja t'ho he dit en altres post, un calbot al més gallet i al final tindràn raó amb alló de la letra con sangre entra que deien.
ResponEliminaEntro per veure com estàs avui. Veig que milloreta.
ResponEliminaels desnivells de la prensa escrita demostren que les paraules tenen tres dimensions per explorar, és per això que no es repeteixen!
ResponEliminaAi...que no anem bé!
ResponEliminaUna abraçada, cantireta!