De l'ull dret
ULL DRET
Oh, l'amplitud de l'aire!
La càrrega del món!
Els braços de les donzelles,
i les mans dels trinxeraires,
que roben i besen amb el mateix
sigil. I les columnes
dels palaus, talment com marbre,
turgents i esclaves
del fred! No pertanyo a l'elit,
l'esforç el sospeso i
prou, l'ample
natural esdevé generós
si callo i només miro.
Montserrat Aloy i Roca
7 de gener de 2006
Jo crec que sí. Pertanys a l'elit dels que saben dir coses i com dir-les.
ResponEliminaMe encanta pasar a leerte. No sé catalán, pero aprendo algo nuevo cuando uso el traductor.
ResponEliminaMiles de cariños para ti.
Calen paraules?
ResponEliminaMe'n vaig al blog sublim de l'Helena Bonals. A veure què hi heu posat.
Quin poema més interessant has recuperat.
ResponEliminaL'ull dret, com el botó dret, va més enllà de les funcions normals. Permet d'adonar-se de les contradiccions i coincidències, com "l'amplitud de l'aire" i "la càrrega del món" alhora.
No pertanys a l'èlit dels poderosos, només pertanys als qui no han afegit res a "l'ample/ natural", però que l'han sabut veure, mirar en profunditat. M'inspiro en Forster.