DE LLETRA
Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.
I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia:
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
dins d'una cesura m'amago.
Montserrat Aloy i Roca
Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols".
Va com va. A vegades saltes sense xarxa, d'altres t'amagues dins d'una cesura. L'important és voler ser, saber, més que no pas tenir.
ResponEliminaM'agrada com expresses la manera d'entendre l'escriptura, amb risc, ambició, no sense unes gotes de por.
ResponEliminaCantireta's way!
La frase de la imatge és.... culpidora! M'encanta com escrius!
ResponEliminaSalut i valentia!