Bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un antes i un después en la vostra percepció dels blocs en català.
CANTIRETA
dilluns 31 d’octubre de 2011
De l'ull dret
ULL DRET
Oh, l'amplitud de l'aire!
La càrrega del món!
Els braços de les donzelles,
i les mans dels trinxeraires,
que roben i besen amb el mateix
sigil. I les columnes
dels palaus, talment com marbre,
turgents i esclaves
del fred! No pertanyo a l'elit,
l'esforç el sospeso i
prou, l'ample
natural esdevé generós
si callo i només miro.
Montserrat Aloy i Roca
7 de gener de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 cantirers amb opinió:
Jo crec que sí. Pertanys a l'elit dels que saben dir coses i com dir-les.
Me encanta pasar a leerte. No sé catalán, pero aprendo algo nuevo cuando uso el traductor.
Miles de cariños para ti.
Calen paraules?
Me'n vaig al blog sublim de l'Helena Bonals. A veure què hi heu posat.
Quin poema més interessant has recuperat.
L'ull dret, com el botó dret, va més enllà de les funcions normals. Permet d'adonar-se de les contradiccions i coincidències, com "l'amplitud de l'aire" i "la càrrega del món" alhora.
No pertanys a l'èlit dels poderosos, només pertanys als qui no han afegit res a "l'ample/ natural", però que l'han sabut veure, mirar en profunditat. M'inspiro en Forster.
Publica un comentari