Ves al contingut principal

Punts de fuga

Belchite. La meva família política i jo. Un home gran vol fer-nos de guia. Comença a parlar de pobles i trinxeres. El guia defensava la ciutat. L'avi del meu marit parla, ell l'atacava des de fora. La conversa es va aturar allà, per sempre.
No es convergeix si un sempre ataca i l'altre sempre es defensa. Si hi ha un punt de fuga, una espiral cap a l'infinit.

Comentaris

  1. Milan Kundera diu que posar al mateix nivell els botxins i les víctimes és l'infern. Realment mai convergiran. M'agrada molt la imatge del punt de fuga.

    ResponElimina
  2. Guerres fratricides, estúpides i absurdes. Quanta misèria ens han deixat.

    La foto fa esgarrifar una mica...

    ResponElimina
  3. Hi ha afers que ni els anys ni les voluntats aconsegueixen reconciliar.

    ResponElimina
  4. Quin record tan tristament acabat, Cantireta...

    ResponElimina
  5. Uf, fa més basarda la foto que el record de dos avis que van fer la guerra.

    ResponElimina
  6. Sense Justícia no hi ha Pau. Els alemanys tingueren els Judicis de Nuremberg, per això ara poden mirar el passat sense patir coses com aquesta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX