S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 12 de gener de 2012

DESBASTADA

Matí d'incerteses. Tarda de grisos. La llengua
ver(tig)inosa, que pot meravellar, i ferir alhora.  Arbre semàntic sense fulles.

10 comentaris:

  1. Fes-la servir per maravellar.......es molt millor

    ResponElimina
  2. No m'agrada la tristor, ni la grisor ni sentir paraules que fereixen. Em vénen esgarrifances!!!

    ResponElimina
  3. Cuida't de les llengües verinoses i vertiginoses... sovint no són massa bona companyia.

    Espero que, finalment, gaudeixis d'una nit estelada!

    ResponElimina
  4. Esos árboles por más abono que les pongan, ya están secos.

    Muchos besos, cariño mío.

    ResponElimina
  5. Paraules i imatge...m'han agradat molt.

    ResponElimina
  6. La llengua fereix perquè mossega, el que cal.

    ResponElimina
  7. Què savis sou, TOTS, i com guareixen les vostres paraules!

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt aquesta entrada. Ets molt original.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!