HOMENATGE A J.V. FOIX
Era pastisser, i era poeta:
feia Sares com de fulls
i pa rústic d'ala d'àngel.
Els crostons, com panses d'or,
i les trenes, per pessigar-les.
Crema i ambre dins del vers,
xocolata sense Sacher,
Àustria de trufa i torró
i Sarrià i lionesa i xabàquia,
raonava el pa i la sal
i deia "se n'ha anat"
a qui pel poeta demanava.
feia Sares com de fulls
i pa rústic d'ala d'àngel.
Els crostons, com panses d'or,
i les trenes, per pessigar-les.
Crema i ambre dins del vers,
xocolata sense Sacher,
Àustria de trufa i torró
i Sarrià i lionesa i xabàquia,
raonava el pa i la sal
i deia "se n'ha anat"
a qui pel poeta demanava.
Gracies Cantireta tu no t'en vagis però he?
ResponEliminaFantàstic homenatge el que corre per la xarxa aquest dies. Valoro la feina, en el teu cas molt bona. Jo que de poesia no en sóc massa faig l'homenatge coneixent una mica més la persona.
ResponEliminaEndolceixes les paraules amb el record del pastisser i poeta!!!
ResponEliminaCantireta, t'ha quedat preciós... i molt doç!
ResponEliminaUn record ben dolç
ResponEliminaBonic poema i sentit homenatge.
ResponEliminathis looks like a little nice shop.
ResponElimina