A L'ENLLOC
- On?
- A l'enlloc.
- I ara?
- Sóc un desig, només. El baf del te.
- Ho ets tot.
- Ja no hi sóc.
- Recorda'm, recorda'm...
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
impermanencia ,jo també ho sento molt.
ResponEliminaQue bonic ho fas tot,punyetera
Gràcies, Miquel Àngel. L'amor ho pot tot.
ResponEliminaUn record que de ben segur el farà tornar
ResponEliminaHi ha decisions que ha no tenen camí de tornada.
ResponEliminaBreu, però intens, oi? Separacions que no es poden desfer.
ResponEliminaDe vegades, tot i estimar, s'ha de marxar. Les entranyes s'esmicolen, però no hi ha retorn!!! Intens amb brevetat. Magnífic!!!
ResponEliminaM'ha agradat!
ResponEliminaUna conversa ben etèria, però ompactant.
ResponEliminam'agrada aquesta mena de converses... i aquesta en especial, a l'enlloc hi acaba sent tot..
ResponEliminamolt bon relat!
oh! com m'agrada! perfecte
ResponEliminaUn relat breu, clar, contundent.
ResponEliminaCantireta, molt breu i concís. Bo. Molt bo.
ResponEliminaMaco!
ResponEliminaPer cert la cançò d'aquest noi ,genial original ,molt bona ,escoltaré més coses d'ell perque el desconeixia. Gràcies també per això.
ResponEliminaimpactant...
ResponEliminaboníssim....
fantàstic...
molt bo!
A TOTS: els vostres elogis queden gravats en la meva sang. Gràcies, sou molt amables.
ResponEliminaHas atrapat al vol un instant! preciós!
ResponEliminaAtrapat m'he quedat
ResponEliminaMolt bo Cantireta! Trist, dur, ras i curt. Genial!
ResponElimina