VALENTS I DECIDITS
són els que inventen maneres d'explicar la vida; els que fan del gest una paraula eficient i pertinent; els que, sabent que el món els capgira, busquen maneres d'arribar a l'altre costat; els que perceben la quarta part, o l'infinitèssima part del que toca, i hi responen adequadament; els que tenen un costat poètic i lluent, i el mostren en dies de lluna nova, sense udols llastimosos; els que creen i creuen que val la pena que la pena sigui lliure, perquè si els compadeixen mai més seran lliures d'opinar per ells mateixos. Passeu a veure i llegir el que opina en Quim: en sortireu refrescats, lliures, sense servituds. En Quim sap com donar resposta a les preguntes del món de la manera més encertada: somrient, dient la veritat, tornant a començar si s'equivoca. Jo n'he d'aprendre tant!
Tots tenim tant a aprendre.....però per això som aquí, vius i amb ganes de fer-ho
ResponEliminaReprenc el comentari de Garbí per dir que aquí (com en el missatge d'en Quim) se n'aprèn molt. Però t'ho has de guanyar: cal treballar-hi. Res no es regala. El costat lluent no hi és perquè sí. Però ens n'adonem massa tard, potser.
ResponEliminaEl conductor es tot un model a seguir...
ResponEliminaPetons.
A TOTS: la discapacitat ens obliga a fer més de tot, en circumstàncies adverses. Potser per això res se'ns regala, i, quan algú ens felicita, sentim que el cel és lluent.
ResponEliminaVaig descobrir el Món del Quim, i li vaig demanar al seu pare, si podia fer-ne una entrada. Vaig quedar astorada de com, la seva naturalitat, fa que l'essència sigui tan apurada en tot allò que explica.
ResponEliminaPerò ja hi ha hagut cervells malparits que han vist en aquest blog, una manipulació.
Per tant, queda tant per aprendre i comprendre!!!
Jo conec una blocaire discapacitada que gairebé té una vida completament normal, com el Quim.
ResponElimina