CONSOLACIÓ
No cal que seguis amb mi.
Tants passen de llarg
sense. I sé
reconéixer
la buidor
a taula. Aquest cuc
corromp i nega
l'evidència: tu també seràs immòbil.
Montserrat Aloy i Roca, d'una imatge del bloc http://imatges-i-senssacions.blogspot.com/, del Miquel Traveria.
VI
ResponEliminaCaptura’m quan vulguis
per l’ombra deserta de la ciutat molla.
De nit dóna’m casa,
a la teva boca menjaré la menja
dels déus de la calma.
Diuen que qui no es consola és que no ho vol... però sembla un trist consol...
ResponEliminaSaps cantireta que jo també tinc una lesió cerebral?, bueno no una moltes... quina sort que te el teu fill de tenir una mare com tu , La meva em va negar el pa i la sal , l'amor i la caricia i encara ho fa , a mi m'ahuria agradat tenir una mare com tu , tan valenta i tant plena d'amor per donar.
ResponElimina"Tu també reposaràs", deia Goethe, m'ho has recordat.
ResponEliminaDubto si escriure, veient les paraules que m'han precedit. No es la paraula el meu punt fort, així doncs baixaré a un nivell mes terrenal... per agraïr-te que aquesta imatge estigui acompanyada de les teves paraules.
ResponEliminaSempre m'ha meravellat els que teniu i cultiveu aquest do !.
Una abraçada!