DESBASTADA
ver(tig)inosa, que pot meravellar, i ferir alhora. Arbre semàntic sense fulles.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Fes-la servir per maravellar.......es molt millor
ResponEliminaEt superes cada dia.
ResponEliminaNo m'agrada la tristor, ni la grisor ni sentir paraules que fereixen. Em vénen esgarrifances!!!
ResponEliminaCuida't de les llengües verinoses i vertiginoses... sovint no són massa bona companyia.
ResponEliminaEspero que, finalment, gaudeixis d'una nit estelada!
t'entenc-
ResponEliminaEsos árboles por más abono que les pongan, ya están secos.
ResponEliminaMuchos besos, cariño mío.
Paraules i imatge...m'han agradat molt.
ResponEliminaLa llengua fereix perquè mossega, el que cal.
ResponEliminaQuè savis sou, TOTS, i com guareixen les vostres paraules!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta entrada. Ets molt original.
ResponElimina