CANTIRETA

dilluns, 30 gener de 2012

HOMENATGE A J.V. FOIX

Era pastisser, i era poeta:
feia Sares com de fulls
i pa rústic d'ala d'àngel.
Els crostons, com panses d'or,
i les trenes, per pessigar-les.
Crema i ambre dins del vers,
xocolata sense Sacher,
Àustria de trufa i torró
i Sarrià i lionesa i xabàquia,
raonava el pa i la sal
i deia "se n'ha anat"
a qui pel poeta demanava.

7 comentaris:

  1. Gracies Cantireta tu no t'en vagis però he?

    ResponElimina
  2. Fantàstic homenatge el que corre per la xarxa aquest dies. Valoro la feina, en el teu cas molt bona. Jo que de poesia no en sóc massa faig l'homenatge coneixent una mica més la persona.

    ResponElimina
  3. Endolceixes les paraules amb el record del pastisser i poeta!!!

    ResponElimina
  4. Cantireta, t'ha quedat preciós... i molt doç!

    ResponElimina
  5. Bonic poema i sentit homenatge.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!