i font, i li dol.
Pedra als ulls,
cor fort de secà.
Entre Les Oluges i Cervera, aquesta meravella de poble, pedra forta, tosca, medieval, bellesa segarrenca.
Bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un antes i un después en la vostra percepció dels blocs en català.
CANTIRETA
13 cantirers amb opinió:
Terra desconeguda, que potser tu m'empenys a descobrir!!!
Una foto digne d'exposició o per una portada de llibre de misteri...
La imatge i les paraules conviden a anar-hi!
Brutal la fotografia i precioses les paraules... no el coneixia pas!
Maco el lloc i el poema. Per anar-hi i perdre's.
Quins pobles més bonics que teniu.
Terra de Castells,terra de cavallers, ultim refugi de càtars, encara en queden les senyals secretes per les parets i les pedres..els pixapins no veuen la vellesa si no hi ha una "telesilla" a prop....
Sempre m'he sentit atret pel nom d'aquest poble. Remet a fortalesa, a edat mitjana, a caràcter dur i rude.
L'he vist fent de passavolant. Crec que ja ha arribat l'hora de fer-hi estada!
La vida s'amaga a les pedres i hi deixa empremta. Quan les pedres es dissolen, s'erosionen, hi caminem per sobre sense saber que trepitgem la Història. Un càntir es va repenjar a la pedra per calmar alguna set, potser...
Gràcies per la teva reposta ahir.
El vaig conèixer per Sant Joan. Preciós.
A la llista d'escapades!!
MONTFALCÓ MURALLAT!
Històries de senyorets feudals i servents submissos, si les pedres parlessin...
I si la crisi no els ha fet tancar, tenen un restaurant on vaig tastar per primer cop la carn d'estruç (tenien també cangur, però no m'hi vaig atrevir).
Sóc nova al teu bloc, però l'estic gaudint molt.
Per cert, espero que el Lluc ja estigui bé de la caiguda (i les dents). Pobret.
Publica un comentari