Ves al contingut principal

MUSEU


Els diumenges, com la cesura entre versos
o el final del xàfec amb sentits aplaudiments,
per alguna raó benèfica o inexplicable
els optimistes gosen trepitjar aquestes platges,
tan desertes com si els morts es desvetllessin
o Déu passegés entre dinosaures.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca del poema "Museum", de Glyn Maxwell, que trobareu aquí, en aquest enllaç.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX