S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 27 de gener de 2012

PARAULOTES

No sé parlar, avui.                                        
Ho he intentat vegades,
i allò que s'ha dit era
la resposta premeditada,
el ressò del diner i
tot plegat, res. Bon dia.
M'ha quedat el regust
del monòleg inconnex, sincer,
disculpant-me per la grolleria
d'aquesta masturbació verbal
que sempre mantinc, a les fosques.
No sé parlar, i ningú no me n'ensenya.
Escombro paraulotes del carrer.
Veus? I jo volent escriure poemes.



Del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 29. La il·lustració correspon a la de la portada del llibre.
Quan la llengua s'entortolliga en els laberints del cervell, el verí de l'escurçó es torna remei.

10 comentaris:

  1. Pos a mi m'encanten les teves parulotes i m'encanta com les lligues i les ordenes peruqe sumin significats sorprenents i que sumen més que el que voolen dir elles soletes això es la poesia i tu ets una poetessa de "coolons de Mico" parlant amb paraulotes!!!

    ResponElimina
  2. Me faràs posar vermella!! Gràcies, maco! M'alegres el dia, me'l fas primavera!! :*

    ResponElimina
  3. Com que no vull ser reiteratiu i ja t'han alegrat el dia, ja vindré un altre a alegrar-te'l jo.

    ResponElimina
  4. "... i ningú me n'ensenya..."
    Cantireta, si vols escriure, el mestre el portes dins i a poc a poc es va fent amb la bona pràctica. La 'bona' no vol dir pas l'acadèmica o perfecta, sinó la que sap jugar amb les paraules, triar les més adequades (difícil) i combinar un poema sensual, del sentit de l'autor al sentit de l'oient o lector.

    ResponElimina
  5. El poema és fantàstic i el podria fer meu, i la fotografia em sona!

    ResponElimina
  6. si entenem la masturbació mental com a donar-se plaer un mateix amb les seves paraules....no es cap bestiesa i és bo.

    ResponElimina
  7. MASTURBACIÓ , TURBARSE AMB LES MANS. se de cas turbarse amb les paraules seria molt més elegat , fi , poetic, litaerari,econòmic, net, i profitos ,tanmateix es pot pecar igual de pensament paraula i obra així que no hi ha escapatoria, mansturbat com vulguis cantireta i fes-ho a poc a poc "cal ser demoratius en perseguir un orgasme/ d'aquells que justifiquen haver probat de viure." (M.A.Riera)

    ResponElimina
  8. D'una època en què parlar bonic era ser bleda i viure en un prat envoltada de cols. Encara ahir, per exemple. Ja en sé més, el poema és de fa 15 anys, o més.

    ResponElimina
  9. lo de la demoració del orgasme per guanyar-ne intensitat també te uns 15 anys... vivim del passat?

    ResponElimina
  10. el poema es de fa 15 anys. Són molts o pocs?. Eres jove o vella?. Cantireta, agafat fort a les nanses i deixa que el broll de l'aigua ens regalimi per la gola.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!