Ahir vam haver d'anar a Urgències: mareigs, carn pàl·lida, cama que ignora que dos fan més camí que una. Les meves classes, exculpades, i nosaltres dues envoltades de metges i nens. Treu samarreta, posa samarreta, seu, ajeu-te, seu, aixeca't. Posa via a la vena, posa pollastre a la vena. I berenar a casa!! No res, els conductes auditius, que es cargolen massa, contra la nostra voluntat. Nens que creixen, donen vida. Vida que dóna per capítols sencers en biografies no-mediàtiques ( suposo!!) Ho hem celebrat ( el no estar malalts ) amb cava, amb coca, amb petons. Aquell que celebra que cada dia es fa camí, arriba a savi.
12 cantirers amb opinió:
Ai!, quin patiment.
I no és per menys, si t'espantes però t'asseguren que no és res, que pots anar a casa tranquil·lament, ja és per celebrar-ho!
Massa històries lligades als hospitals; quan hi penso em neguitejo, i la setmana que ve, m'espera una entrada, i espero que sortida ràpida!!!
Una abraçada!!!
esperem que tot vagi ja bé ara...quin ensurt!
Quin patir cantireta! però si després no ha estat res s'ha de celebrar, clar que sí! Les celebracions és una de les coses que més valen la pena!
Petons.
Amb el meu atabalament personal, m'he descuidat de dir-te que celebro que ho pugueu celebrar, tot i el patiment passat!!! Disculpa´m per no haver-ho dit abans!!!
Hola Montse!
Sóc la Mireia, aquest matí hem estat parlant una estona.
He estat llegint el teu bloc: emocionant, sincer i divertit.
M'hi passaré tant com pugui. Llàstima no haver-lo conegut abans.
Un petonàs i encantada d'haver-te conegut!!!
Menys mal que no es res.
Bé per la celebració.
Petons.
L'alleujament que es sent quan un infant no pateix res important és un bàlsam benèfic i cel·lebrar-ho reconforta.
Fa dies que no sabia de tú. Salut!
Celebro que ho hagueu celebrat!
Un petó, bonica!
Com es pateix pels fills, no es pateix per una altra cosa.
Celebro que tot estigui bé.
Ja balla, i pensa, i està il·lusionada i emprenyada per neu i per exàmens. ESOterisme...hehehe!
Publica un comentari