Ves al contingut principal

VIVIM DE FETS, NO ANYS


Vivim de fets, no anys; de pensaments, no sospirs;
en sentiments, no xifres en telèfons.
Hauríem de comptar el temps en batecs. Viu més
qui més pensa, sent més noble, actua millor.
I aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell:
en una hora viu més intens que aquell a qui
la seva sang espessa s'adorm escolant-se per la vena.
La vida, tanmateix, és el propòsit d'una fi; aquella fi,
començament, significat, i conclusió de tot - Déu.
Els morts es mereixen tot l'honor del món.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca,
d'un poema titulat "We live in deeds, not years; in thoughts, not breaths", de Philip James Bailey.

Comentaris

  1. No es pot viure de records. S'ha de viure de l'acció!

    ResponElimina
  2. Si que es veritat... però qui no recorda repeteix, com els lloros, així que de fet vivim del que em aprés i hem grabat en la memòria . sense memòria no seriem rés. A mi no em dona la gana de perdre el records, ni em recordo qdel que acabo d'esmortzar, però em recordo molt be de quan tenia 18 anys i vaig anar a cantar a Marsella...

    ResponElimina
  3. Segons la teoria de les cordes el temps es una percepció siubjectiva , no existeix aixi que quan em recordo del concert a Marsella , es que esta passant el concert a Marsella......misterios , apassionant....

    ResponElimina
  4. Segur que és una traducció boníssima i jo t'agraeixo poder llegir-lo!
    Sweet tuesday, cantireta!

    ResponElimina
  5. És maco, però compte amb això de que "aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell". Què significa? Que a qui li va el cor a tota llet, arribarà a vell? O que simplement pel fet de bategar-li el cor, arribarà a la vellesa més ràpidament?

    Compte no ens agafi un infart abans!

    Au, vagi bé!

    ResponElimina
  6. Doncs fem que bombegi per viure mooolts i moooolts anys!!!
    M'acompanyes????

    ResponElimina
  7. Gràcies per la traducció! Són unes lletres precioses....

    ResponElimina
  8. Cantireta amb clotets al final dels llavis i ratlletes als ulls quan aquests tiren amunt, gracies per aquesta traducció preciosa.

    ResponElimina
  9. "Hauríem de comptar el temps en batecs": molt i molt bell.

    ResponElimina
  10. Muy cierto todo, oye me alegro de que "vivieses" en ese lugar que fotografié, felicitaciones

    ResponElimina
  11. CANTIRETA , un dia d'aquestos te vindre a comprar un cantir que se m'ha trencat lo silló!!!

    ResponElimina
  12. Viure ràpid i fer-se vell quan fas recompte i les coses i els resultats t'emocionen; no com aquells de qui diem "tenen sang d'orxata". Això és el que jo interpreto del poema, i així crec que ho havia de transmetre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX