Bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un antes i un después en la vostra percepció dels blocs en català.
CANTIRETA
dimarts 24 de gener de 2012
VIVIM DE FETS, NO ANYS
Vivim de fets, no anys; de pensaments, no sospirs;
en sentiments, no xifres en telèfons.
Hauríem de comptar el temps en batecs. Viu més
qui més pensa, sent més noble, actua millor.
I aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell:
en una hora viu més intens que aquell a qui
la seva sang espessa s'adorm escolant-se per la vena.
La vida, tanmateix, és el propòsit d'una fi; aquella fi,
començament, significat, i conclusió de tot - Déu.
Els morts es mereixen tot l'honor del món.
Traducció de Montserrat Aloy i Roca,
d'un poema titulat "We live in deeds, not years; in thoughts, not breaths", de Philip James Bailey.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 cantirers amb opinió:
No es pot viure de records. S'ha de viure de l'acció!
Si que es veritat... però qui no recorda repeteix, com els lloros, així que de fet vivim del que em aprés i hem grabat en la memòria . sense memòria no seriem rés. A mi no em dona la gana de perdre el records, ni em recordo qdel que acabo d'esmortzar, però em recordo molt be de quan tenia 18 anys i vaig anar a cantar a Marsella...
Segons la teoria de les cordes el temps es una percepció siubjectiva , no existeix aixi que quan em recordo del concert a Marsella , es que esta passant el concert a Marsella......misterios , apassionant....
M'ha agradat!
Segur que és una traducció boníssima i jo t'agraeixo poder llegir-lo!
Sweet tuesday, cantireta!
És maco, però compte amb això de que "aquell a qui li batega el cor més ràpid arriba a vell". Què significa? Que a qui li va el cor a tota llet, arribarà a vell? O que simplement pel fet de bategar-li el cor, arribarà a la vellesa més ràpidament?
Compte no ens agafi un infart abans!
Au, vagi bé!
Doncs fem que bombegi per viure mooolts i moooolts anys!!!
M'acompanyes????
Gràcies per la traducció! Són unes lletres precioses....
Cantireta amb clotets al final dels llavis i ratlletes als ulls quan aquests tiren amunt, gracies per aquesta traducció preciosa.
"Hauríem de comptar el temps en batecs": molt i molt bell.
Muy cierto todo, oye me alegro de que "vivieses" en ese lugar que fotografié, felicitaciones
CANTIRETA , un dia d'aquestos te vindre a comprar un cantir que se m'ha trencat lo silló!!!
Viure ràpid i fer-se vell quan fas recompte i les coses i els resultats t'emocionen; no com aquells de qui diem "tenen sang d'orxata". Això és el que jo interpreto del poema, i així crec que ho havia de transmetre.
Publica un comentari