Passa al contingut principal

CÉZANNE



Teníem la porta barrada  a la xafogor del migdia.
No el podíem veure pas.
Potser tampoc l'haguéssim sentit -
descansant, dormint, somniant plàcidament.
Però el seu pas era ben decidit -
caminen, les muntanyes?

No era un home, qui passava;
era un cavall fidel i gran
amb un pes a coll
turó amunt.

Poema "Cézanne" d'Alfred Kreymborg. Traducció de Montserrat Aloy i Roca

Comentaris

  1. De vagades ,cantireta, parles de mi?
    es que de vegades .molt sovint , s'em fa dificil, sap, oi que ho saps?, aviu acabo de perdre un palpit del cor i ha estat per culpa del meu mag inconscient que fa i desfà sense preguntar-me res---

    ResponElimina
  2. Ben bé el que vindria a ser un cavall de batre faves

    ResponElimina
  3. MIQUEL, no perdis res, fes-me saber si ho fas que et vindré a buscar. Petons.

    ResponElimina
  4. XAVI, gràcies. Els teus poemes són molt interessants, sempre em fan pensar.

    ResponElimina
  5. PORQUET, em va agradar el poema, tot i ser senzill. :)

    ResponElimina
  6. Caram, nena, també fas traduccions?
    El poeta no el coneixia. El poema m'ha agradat.
    Gracies per compartir-lo!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars