Passa al contingut principal

LA MONA

Aquesta és la nostra mona, la Bibi de debò. D'avui, dilluns, i de la resta de la setmana. La foto, feta al jardí dels pares, per la meva filla.

Comentaris

  1. Mona ho és molt, i ja veuràs quants pèls que deixa. No són tan dolents els gats com els pinten els de Disney!

    ResponElimina
  2. Oh, una gateta molt mona!
    Confio sigui més bona que aquest parell de siamesos del video, sinó ho teniu clar!

    ResponElimina
  3. Sí que és bonic sí.... atxum! ai, si no fos per l'al·lèrgia que em provoquen...

    ResponElimina
  4. Cantiretttaaaaaaaa! que ja no m'hi vols a tocar i parar?

    ResponElimina
  5. Així que no és tota negra! ai pobres flors, sí és que encara estan senceres...

    ResponElimina
  6. Va!!! desque m'he posat esotèric m'has agafat por ,ja ho veig.. Total lo que deia aquell pobre esquizo inglés avui ho sap qualsevol Budista de l'eixample!! tampoc n'hi ha per tant?!lo he que potser amb l'escola Waldrof potser no hauriem criat tanta carn de canó...??? i amb un concepte menys mercantilista de la medicina, no hauriem generat tantes malalties cróniques.... I Postser.. potser que lo mon que tenim ara, s'hauria pogut evitar... només de virar la direcció un pelet...

    ResponElimina
  7. Molt mona, la gateta! "La dama y el vagabundo" era de les meves pel.lis preferides, m'ha fet il.lusió!

    ResponElimina
  8. A tots: Miau! (purr... de satisfacció)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars