S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 17 d’abril de 2012

A LES MANS, relats conjunts


L'espera amb la lletra al cap, dits entrellaçats. Ha de venir amb la guitarra per estrenar, ha de venir amb un regal dels anys que fa que es coneixen. I s'asseuen al gronxador vell, i riuen dels anys i les clivelles, i de les arrugues vora els llavis, i llavors surt la cançó més llarga del món, la més intensa, la que ella regala als homes que duen les notes com rams a les mans.


11 comentaris:

  1. Segur que aquest gronxador ha vist moltes trobades d'aquestes dels teus protagonistes, si pogués parlar... segur que relataria moments molt bells.

    ResponElimina
  2. uns instants que no oblidaran mai...bona aportació, molt tendre

    ResponElimina
  3. en un gronxador com aquest m'assec i em sento quan gaudeixo com un cantirer.

    Espero que no et molesti però m'ha vingut de gust nominar el teu blog amb el Liebster Blog Award, Aquí trobaràs el que i com.

    http://mon-cat.blogspot.com/p/liebster-blog-award.html

    Un petó.

    ResponElimina
  4. Buenooo ara ja veig que m'has tornat els 3/4 d'Ala ...tot va be doncs...vigila que no tinguis ratolins a les estadístiques

    ResponElimina
  5. una trobada, i uns bons moments recordant el pas del temps asseguts al gronxador hi afegeria una copeta de vi, a mo m'ha sortit tan trist, que m'agrada llegir escrits amb sentiments contraris, de l'absència a la trobada.

    ResponElimina
  6. Poesia pura. El pas del temps permet enfilar precioses melodies. Potser hi cap alguna nota desafinada, però la cançó ha de ser bonica.

    ResponElimina
  7. Grans paraules Cantireta!
    Un relat poètic que m'ha encantat.

    ResponElimina
  8. Aquest gronxador guarda el record de molts moments voladors.

    ResponElimina
  9. Un gronxador que fa molt bona companyia.

    ResponElimina
  10. Artista dels mots!!!! no me n'he pogut estar! molt bo!

    ResponElimina
  11. Una cançó infinita per un ram de notes és un bon tracte...

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!