Ves al contingut principal

AQUÍ I EL CEL



Amb un martell i claus i por d'espifiar-la construïm un cobert
Entre l'aquí i el cel, entre l'espera i la boda durant tot el temps que estiguem morts
per al món més enllà dels nois i noies que ens volen calmar
podem assajar el nostre text fins que ens tornem, i els altres, cecs i sords, allà on és

tardor no hivern, primavera no estiu, fresc però no fred,
i s'hi està bé, no hi fa calor, potser hem oblidat que ens fem vells

Amb una fletxa i un arc i unes llavors sobreres per planter fem valdre el nostre clam
en una terra tan fèrtil que oblidem a qui hem fet mal fins arribar aquí
i agafem una mà forastera que és forta però no prou decidida per tirar a terra la paret
perquè no estem prou perduts per saber que les estrelles no estan enfadades
perquè alinear-les perquè caure a terra i no sobre tou a (la)


tardor no hivern, primavera no estiu, fresc però no fred,
i s'hi està bé, no hi fa calor, potser hem oblidat que ens fem vells

Traducció de Montserrat Aloy i Roca


Cançó que surt al disc "The Goat Rodeo Sessions", amb en Yo-Yo Ma i en Chris Thile al cello i a la mandolina. La lletra en anglès, aquí. Per als TU que m'acompanyen en la vida. Gràcies.



Comentaris

  1. Jo només t'acompanye en el blog, però igualment m'ha agradat molt el vídeo. :)

    ResponElimina
  2. Construïm un impasse, entre el cel i aquí, però cal saber apreciar eixe no tenir fred ni calor tot i que puguem de tant en tant avorrir-nos.


    Vicent

    ResponElimina
  3. Compreu-vos el disc, jo ho vaig fer a la FNAC, secció clàssica. És boníssim, intemporal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX