UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO

De vegades alguns poemes et vénen a trucar a la porta dels somnis lúcids. De vegades, la Musa et regala, sense que te n'adonis gaire, ja que el seu regal és ben secret i personal, el camí per a dur-lo a la llum i fer-lo visible. I aquest n'és el resultat. D'un poema exquisit de la Barbara Ras, "A Book Said Dream and I Do".

UN LLIBRE EM DIGUÉ QUE SOMNIÉS, I SOMNIO de Barbara Ras

Hi havia plomes i la llum que hi passava a través.
Hi havia ocells que feren les plomes, i el sol que féu la llum.
Les plomes dels ocells feren l'aire més dolç, més dolç
que el silenci en un capoll que espera les ales,
més quiet que l'esguard d'un falcó encaputxat.
Però cap falcó en el verd fet pel pas dels pares.
No, ni pares, papagais volant entre el son lent
i mirant-se els rajos verds per encendre el llarg somni.
Si pell, el rou l'hagués amarat, però la pols
penjada en l'espai com l'aturada del
temps mateix, el qual, després de la dansa amb els papagais,
hagués dit, Gràcies. Ara descansaré.
No és massa tard per a dir que la llum de l'ocell era prou
densa per separar-la amb les mans, i que les plomes que endolcien
el camí, caigut després d'amorosir tantes galtes,
eren vermelles, d'un vermell de rosa amb venes de vol
ara acostant-se a la fi de la volada.
Tot i la detenció en el temps, les plomes es refiaren del vermell
i cregueren que la peresa ompliria el llarg somni,
fins que el llibre es tanqués i el temps tornés per a ferir-nos.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.