ME LLEGEIX
 |
| Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008 |
Vaig deixar-me les ulleres aquell dia, per error. Ja no em calen. Me llegeix sense ulls. Sense és més perillós, només li calen les mans. Les té calentes. Deixa baf a les meves conques, i se n'humitegen altres de més pregones. Ell també és miop.
Participació humida a Relats conjunts.
Com una operació ocular... però d'una altra mena...
ResponEliminaCantireta... això és molt profund!
ResponEliminaM'ho hauré de fer mirar, hui no et capte la idea.
ResponEliminaDoncs mira, jo també sóc miop, però a vegades també m'agrada de treure'm les ulleres. :9
ResponEliminaUn relat boníssim i molt suggeridor, cantireta.
Gràcies per l'explicació. Jo també sóc miop i com veus no només per a la vista.
ResponEliminaEl baf d'una miop a les nostres ulleres, i si és un amor més que millor, perquè això vol dir que ens estima...
ResponEliminaVicent
Un relat suggeridor i sense límit.
ResponEliminaMolt íntim, a més excel.lent!
ResponEliminaEm suggereix les conques buides de dos dels meus esquelets que sovint passegen pels carrers, de nit.
ResponEliminaDiuen que el miop ho és perquè no hi vol veure i que si prescindís de les ulleres un temps hi tornaria a veure bé a la llarga... no ho sé... la idea de canviar de sentit i palpar és molt suggerent. Jo també sóc molt miop!
ResponEliminaTots els miops disfrutem sense ulleres durant una estona! (a mi m'agrada fer-ho amb una copa de més!)
ResponEliminaFa dos anys vaig escriure una espècie de nanoconte que deia:
ResponElimina"Feia tant de temps que s'estimaven que se'ls mesclava la mirada; en canvi, els descreguts els veien guenyos.
Jo també sóc miop. I molt!!! Depenc moltíssim de les ulleres, però està clar que per certes coses no em fan cap falta, tampoc.
ResponEliminaL'he llegit tres vegades!!!. Moltes vegades en les millors situacions em trec les ulleres!!! hi ho veig tot més clar!! M'ha agradat moltíssim!
ResponEliminaWAW! Ara sóc jo la que ho diu!
ResponEliminaQuin relat més suggeridor, molt i molt!
Boníssim.
Eda enamoradissa cerca ulleres.
ResponEliminaÉs ven bé que hi ha ulls que no els hi calen les mans..
ResponEliminaperò t'acaronen igual
Visca l'amor miop!
ResponEliminaFora destorbs, n'hi ha prou amb els altres 4 sentits.
ResponElimina100% Cantireta. M'encanta trobar aquestes essències!
ResponEliminaOn estiguin els ulls del dits i les mirades de les mans fora ulleres! genial !
ResponEliminaDe vegades una limitació ens fa adonar que tenim tresors amagats que no valoràvem prou.
ResponEliminaUna visió diferent de la pintura. Molt xula!
Fora ulls, fora lentes, visca els dits i les sensacions que no es veuen. Bona lectura aquesta!
ResponEliminaSi jo em deixés les ulleres... viuria el mateix que en el teu escrit. De tant en tant em trec les ulleres per viure i veure el meu món completament abstracte. M'agrada ser miop, i m'agrada el teu curt relat. M.Pilar Martínez Herrero
ResponElimina