Passa al contingut principal

DESCALÇA?


Caminem, fins i tot descalços, en llocs on podríem ser ferits. La roba no fa mal. Dur-ne o no pot no ser tan important. Només el peu, la pell que ens hi ha dut. "The Broken Sandal", poema breu i intens de la Denise Levertov.

SANDÀLIA DESFETA

Somniava que la tireta se'm desfeia.
Res que m'agafés el peu.
Com caminaré?
                      Descalça?
Les pedres punxudes, la pols. Seria
coixa.
I
cap on anava?
Cap on anava ara ja
no puc, llevat del dolor?
On estic dempeus, si
hagués d'estar-me quieta?

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

Comentaris

  1. Vaig tenir una època hippie que m'agradava anar descalça per tot arreu, no era gaire sa per això de les pedretes i altres porqueries que corren per terra, però em sentia alliberada d'alguna manera. Els peus són molt sensibles, tot i això és bo trepitjar fort.

    ResponElimina
  2. Aquest poema és hipnòtic, Sílvia. Aquestes interrogacions retòriques, en què retalla fins al límit l'oració per esprémer-ne el sentit... És fantàstic. Tot i el tema, clar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars