DE POETA...
...i gamberro se n'ha de venir de mena.
PO(BR)ETA: manca d'inspiració al laboratori
PO(F)ETA: grega a l'amanida amb ínfules de Safo
PO(J)ETA: caradura que sap rimar
PO(K)ETA: haiku que cap a la butxaca
PO(LL)ETA: piu, piu, piula més fort!
PO(M)ETA: vermell de galtes petites i grosses
PO(N)E(N)TA: urgellenca que fa versos
PO(P)ETA: mamelleta versificadora
PO(RR)ETA: vers a l'aire (yipee!!)
PO(QU)ETA: monosil·làbic femella
PO(T)ETA: agraïment amb pèl
PO(U)ETA: espeleologia a ca la cantireta
PO(Z)ETA: zí, zenyoda, io zóc poeteza.
Per tots els que aneu passant per aquí, per al(s) que deixa/deixeu un "genial" i marxeu, per als que sabeu que un somriure meu val força i em comenteu...Gràcies!
I també Po(G)eta, que és un rapsoda amb una mica de cara!
ResponEliminaheheh!! ets bona Cantireta!! A mi sovint m'arrenques aquest somriure que dius, i si no és un somriure és un gest d'admiració!
ResponEliminaPetonarros!!
De cantireta també se n'ha de venir de mena! Quin poema més bo!
ResponEliminaVoto per la Montserrat espeleològa.
ResponEliminaPO(RQU)ETA: La princesa més bonica de la Terra! ;p
ResponEliminaPo(m)eta, tendra com molts versos.
ResponEliminaGenial :)
ResponEliminaPO(CANTIR)ETA!
ResponEliminaQuina bona col·lecció de càntirs poetes!
ResponElimina:)
ResponEliminaT'has coronat.
Petons.
La poesia és això, trencar normes i clichés, molt bo.
ResponEliminaVicent
Ha, ha, ha...
ResponEliminaSempre em treus un somriure, avui una rialla.
Gracies, maca, va molt bé riure de gust!
Estàs com un llum de ganxo. Els la rehòstiaaaaaaaaaaa!!! Un somriure,no; moooooolts n'arrenques, bé, sense tanta força. Els provoques!!!
ResponEliminaQue tinguis un bon dia, i has estat geniaaaaaaaaaaaaaaaaal!!!!!
Muacksssssssssssssssssssss
PO( SIQUEMHASFETRIURECANTIR)ETA !
ResponElimina:-))
original montse !
abraçades
joan