DOS EN U
 |
| Joan Fontcuberta |
El reflex t'arribarà
al fons del cor
de la vall, de tu.
Riu. Sóc llum.
Som dos en u.
Per als meus alumnes, que tenen la paciència d'escoltar el que dic, i la saviesa de destriar el gra de la palla. Aviat volareu sols.
És molt emocionant que una professora estime tant als seus alumnes i parle d'ells així, que sap que en un futur hauran de volar lliures, dos en un.
ResponEliminaVicent
T'ha quedat molt bé! El reflex de la poesia és el que ha d'arribar al cor de la vall, de cada lector o observador.
ResponEliminaMontserrat , que no t'he tornat la nominació però tin tota una gran capsa de bonbons de xicolata preparada per a Tu he??? T'agrada la xicolata negra o la que porta mes llet i sucre ... a mi la que porta pedacets de taronja i despre m'agraden molt les taronjes confitades talladetes a gallons i sucades de xicolata negra , hi ha una bonboneria a la ramblña catalunya que les fan tan bones que no pots parar , tambe en fan unes amb forma de U que son úniques
ResponEliminaEts llum.
ResponEliminaSi.
Gràcies.
La XOCOLATA, negra, que l'alegria vingui d'empassar-se la mentida virtual del color.
ResponEliminaDoncs, crec que els teus alumnes tenen sort de tenir-te com a portadora de la saviesa.
ResponEliminaPreciós poema, Montse.
Un bon mestre deixa empremta. Com tu.
ResponEliminaQuina sort els teus alumnes! De fet també son dos en un, el mestre i els coneixements que transmet. Molt bonic.
ResponEliminaHi ha qui diu que cadascú té un rol, i que ells són alumnes fins que se'n van. Però els que tinc són especials. Gràcies, nois.
ResponEliminaEs una de les millors profes que eh tingut mai i dubto a tenirne cap mes com ella.
ResponEliminap
PD: DBR