Passa al contingut principal

POR(TA A MI)

Sóc alta. Miop. Sincera. Generosa. Bleda assoleiada. Irònica. Mare. Poeta. I poruga. Escric però no sé encara perquè: no és la ràbia cap a la feina de fa 4 anys, ni la gent que se'n fotia de mi a l'esquena i em llepava el c* a la cara, ni els que deien que la meva intel·ligència havia minvat per ser mare d'un nen amb paràlisi cerebral. És per saber cap on cau el vers i la prosa poètica que se'm dóna per suposat. És per donar veu al meu jo sincer, NO el que fa versets per guanyar premis, NO el que s'amaga darrere l'espurna de les metàfores. Porto tant de temps sense obrir-me la porta que se n'havien rovellat els galzes. La por ja és porta, i a dins hi ha LLUM.



D'una cançó d'en Marc Cohn que parla d'estranys en un cotxe. Potser farem plegats el viatge de la nostra vida. Potser ens en penedirem. Si no m'aturo no ho podré saber mai. Gràcies per escoltar, llegir, fer silencis. Fer-me petons. Fer llum dins d'aquesta por a tot i a res.

Comentaris

  1. Vinga xiqueta!, això és la primavera. Pren-te un frenadol o millor una copeta de costers i obri la porta que veiem què qui hi ha dins.

    ResponElimina
  2. Continua i no paris de donar veu al teu jo. El teu jo, s'ho val!

    ResponElimina
  3. Jo també tinc por. No sé mai si obrir les portes.

    ResponElimina
  4. I gràcies per escriure amb boli bic de sinceritat :-)

    ResponElimina
  5. Sí, tens raó cal de vegades deixar de fer allò que ens configura, que fa el nostre discurs, mira cantireta, jo he deixat dues vegades el meu bloc i me n'he desfet dels meus escrits una vegada, i era per això per la por, però cal seguir, en tant tingues un respir segueix perquè és tan necessari rebelar-se com seguir viu.

    Vicent

    ResponElimina
  6. Sóc alta (i esvelta). Miop (hi ha coses que és millor no veure). Sincera (en queden ben poques de persones així). Generosa (i magnífica). Bleda assoleiada (el sol són vitamines, posa't forta). Irònica (com sobreviurem, si no?). Mare (magnífica -sembla una lletania però és així). Poeta (això no t'ho acabes de creure: ets bona... molt bona poeta). I poruga (com tots i totes). Escric però no sé encara perquè (perquè en saps i ho fas molt bé): no és la ràbia cap a la feina de fa 4 anys (la feina t'agradava, el problema era la gent que la dirigia; allí ens vam conèixer i vam conèixer més gent meravellosa), ni la gent que se'n fotia de mi a l'esquena i em llepava el c* a la cara (el Jordi està desconcertat, ara ja no sé on tinc què... però hem de fer higienes mentals de tant en tant: Bukowski a mi em va bé -ja saps que no era ni psicòleg ni psiquiatra), ni els que deien que la meva intel·ligència havia minvat (la intel·ligència no minva, i menys quan, com tu, en té molta) per ser mare d'un nen amb paràlisi cerebral (a qui saps fer-lo feliç -no tothom en sap-). És per saber cap on cau el vers i la prosa poètica que se'm dóna per suposat (sempre cauen per la dreta, excepte en els països àrabs). És per donar veu al meu jo sincer, NO el que fa versets per guanyar premis (perquè no t'hi presentes), NO el que s'amaga darrere l'espurna de les metàfores (de vegades les metàfores són focs). Porto tant de temps sense obrir-me la porta que se n'havien rovellat els galzes (això té fàcil solució i la saps). La por ja és porta, i a dins hi ha LLUM (magnífic! És el gran defecte humà: la POR. O s'acaba amb ella o s'entra directament a la LLUM, però al mig NOOOO).

    ResponElimina
  7. Magnífic així es com fas brillar els estels apagats del cel. !!! Si que pots amb la por, si que pots amb els tontos de c* que no t'arriben ni al melic ; Ets bona persona i bona escriptora i encara ho seràs més perque comences a ser valenta.Ja ets valenta , sempre ho has sigut , potser no ho sabies o no t'ho creies.

    ResponElimina
  8. Vaja, a mi també em fa l'efecte que ets valenta de mena.

    ResponElimina
  9. Walking In Memphis again, molt bé, keep on blogging!

    ResponElimina
  10. A mi em sembles molt valenta, molt sincera i molt bona persona.
    I a demés escrius molt bé!
    De pors, en un moment donat, tots en tenim. I es poden vèncer.

    ResponElimina
  11. There´s a crack in everything, but that´s how the light gets in
    (Leonard Cohen- Anthem)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars