S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 25 de juny de 2012

COMPROMISOS

d'aquí ;)


El conte:


Discreció 


Van convidar-lo a pensar. Declinà amable i breument la invitació. Tant com li permetia la posició corporal en què es trobaven invitat i amfitriona.


Participació pujada de to en el centenari del naixement de Pere Calders, que recull Antaviana al seu bloc.

15 comentaris:

  1. Cada cosa al seu temps, en segons quines posicions no estar per pensar gaire. :-D

    ResponElimina
  2. grandiós i precís!

    soc el responsable naval i nassal de la penya bogarde, per tant estem en contacte en aquell oceà de felicitat i lluita.

    Una abraçada des de Genova

    ResponElimina
  3. Era una posició molt extranya ;)

    Molt bo!!

    ResponElimina
  4. Digne del mateix Calders! un microconte boníssim!

    ResponElimina
  5. Hi ha coses que es fan sense pensar, però que donen a pensar. Molt caldersià.

    ResponElimina
  6. Molt bo, cantireta!

    En aquestes coses s'ha de tindre una postura clara (o varies, si fóra el cas)

    ResponElimina
  7. Que tonta! he necessitat els altres comentaris per pillar-ho! ja ja ja!
    molt bona!

    ResponElimina
  8. Celebro amb gaspatxo fred les vostres petjades pel bloc. Abraçades!

    ResponElimina
  9. Veig que jugues amb les trampes de les paraules, com Calders ! les paraules tenen tants significats ! Pensar, entre nosaltres, és un verb que no té gaire predicament : pensar és car, reclama molta energia i en una societat quieta i amant del futbol , com és la nostra, a vegades no interessa gaire." Pensar en ella" és més plaent . És més " amusant ", més amè. Pensar entona. Ara nosaltres no ens convidaríem mai a pensar ; de fet , ja no ens aconvidem a gaire cosa : ens convidem poc. I menys a pensar.
    Ui, ui, ui, que m'estic embolicant molt .
    Me'n vaig a passejar el cap. I pensaré sol. Hi pensaré.

    ResponElimina
  10. Vaig oblidar de dir que em van agradar molt, els contes continuats . Molt bells.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!