Ves al contingut principal

MATÈRIA DE DESIG

gemecs dedicats

Penjo 
els teus gemecs
del 
meu 
cos i en
faig
bellesa i desig.


Tinc una obligació amb el desig. M'explico. Sabeu que la cantireta beu en moltes fonts i pous. Sí, no paro quieta. Lligada amb fil de plata faig i desfaig en el torn del meu pensament, i embasto poemes. Sóc feliç mentre escric. M'entenc mentre escric. M'elevo mentre escric. I ara aquest doll de paraules que trec com si d'un alè celestial es tractés s'ha convertit en matèria. No, no és un llibre. És aquesta bellesa de penjoll. I la seva autora és la Montse Bote, una joiera que mai deixa indiferent. Viatgen a Roma, la ciutat eterna, amb els poemes i el penjoll. Sóc molt feliç. Gràcies, Montse, per tantes coses...



Comentaris

  1. Que bonic que facin un penjoll dels teus versos. És preciós!

    ResponElimina
  2. m'encanta Cantireta!! els versos, el penjoll i la dedicatoria! No et mereixes menys!

    ResponElimina
  3. Gracies a tu, per compartir amb nosaltres la bellesa dels teus sentiments, una abracada!

    ResponElimina
  4. Quin conjunt més bonic, el penjoll i els versos. Sensualitat i sentiments per compartir. Vaig conéixer les seves joies, a través del bloc Al pensamiento que se sucede

    ResponElimina
  5. Cantireta, sí, no només és escriure, és necessitar un discurs que ens conduïsca el desig, jo tinc una amiga quw ha endegat el seu vell camí en la pintura i la joieria, i n'ha fet el seu discurs, ara sí, més seriós que abans, tot i que sempre ha estat de seriosa.

    Vicent

    ResponElimina
  6. M'ha semblat excl.lent. Aquest penjar quelcom tan efímer com un gemec a una cosa tan material com la carn.
    Ostres, per això val la poesia.
    ¡¡Ahhh!!

    ResponElimina
  7. Sé que algun dia el duré posat. Com porto posats alguns versos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX